domingo, 28 de abril de 2013

Tito el meu gat



"Tito, el gat de ma mare i que ara és meu. És un gat que no maula, només parloteja un poc, sobretot si se sent molest. Però el dia que ella va morir en l'hospital, ell es va passar tot el matí maulant i caminant corredor dalt, corredor baix, com si pressentira l'inevitable final. De mare persa grisa i pare del carrer- més que probablement de color taronja- Tito és un gat independent, entranyable, preciós. A vegades et perseguix per tota la casa. Quan te'n vas, t'espera en la porta, i quan fas el llit, és el primer que puja per a provar-la. Té els ulls verds com el mar remenat i una mirada felina que ho diu tot. Jo crec que a vegades ell es pensa que és un lleó, però és un simple gat, tot un senyor gat, el que comparteix els meus dies bons i roïns, el que s'assenta junt amb mi en el sofà per a veure la tele, el que veu volar les gavines des de l'ampit de la finestra. Tot un senyor gat, el meu gat. 

1 comentario: