No em decidia a provar-la, però al fi ho vaig fer. Fins llavors només l'havia assaborit lleument, mullant els meus llavis amb torbació en ella. Al principi sàvia dolç, molt dolç, després bambollegen-te com si es tractara d'un vi espumós. Un poc més tard es va tornar amarga com la fel. Digues un glop llarg i la vaig sentir passar gelada pel meu esòfag, però el següent glop cremava, tant que em va cremar la punta de la llengua i la gola. A pesar d'això, vaig seguir paladejant-la i esta vegada em va produir una sensació d'eriçó en la coroneta. Beure-la era un plaer impossible de frenar, Transparent, opaca, translúcida, térbola, nítida, clara, fosca. De sobte, meravellós el seu sabor, en altre temps, repugnant. Un altre glop. Vaig sentir arcades i a continuació, un immens delit. El seu sabor s'estenia imparable per tot el meu cos, arribant fins als albellons de la pell. Era fort, suau, abrupte, asfixiant, lluminós, tediós, únic. Únic. El sabor de la vida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario